- Fukuruku
- Posts
- Com aconseguir fer el que has dit que faries.
Com aconseguir fer el que has dit que faries.
L'autoputada de l'Ulisses que et pot ajudar a complir la teva paraula.
Temps de lectura: 4 minuts
Et presento en Campbell. Aquí pots veure'l gravant un vídeo.
En aquest vídeo està dient les 20 coses més immorals i èticament incorrectes que li han passat mai pel cap.
I aquí el pots veure penjant el vídeo a YouTube. L'ha programat perquè es publiqui al cap de 24 h.
I aquí pots veure com s'està penedint directament del que acaba de fer. Perquè clar, el que acaba de fer és una puta tonteria.
(Però espera, perquè encara no t’he explicat el millor de tot.)
Li ha demanat a un amic que li bloquegi l’aplicació de YouTube al mòbil amb una contrasenya i que el porti amb cotxe a exactament 42,2 km del lloc d'on es troba el seu portàtil.
Però espera, això no vol dir que només podrà esborrar aquest horrorós vídeo si és capaç de córrer una marató i tornar a casa?
Exactament.
Senyores i senyors, acabem de presenciar un clar exemple del que es coneix com el Pacte d'Ulisses.
Potser t'estaràs preguntant, què coi és això i per què té aquest nom?
Doncs bé, la llegenda explica que un dia Ulisses volia escoltar tant sí com no el cant de les sirenes. Però hi ha un petit problema. Les sirenes canten tan bé que et tornes un imbècil i t'acabes llençant al mar per perseguir-les.
Una mort assegurada.
Malgrat això, l'Ulisses, que no tenia ni un pèl de tonto, després de barrinar llarga estona, va trobar una solució.
El seu pla va ser el següent:
1. Primer de tot emplenaré les orelles de tots els tripulants amb cera d'abella perquè siguin incapaços d'escoltar res.
2. Després ells em lligaran al pal major del vaixell. Però jo no em posaré cera a les orelles.
3. Anirem a buscar les sirenes.
4. Quan es posin a cantar, les escoltaré. Em tornaré boig i demanaré que em deslliguin. Però clar, com que no em podran escoltar, tot anirà bé.
I mira tu per on, el pla va funcionar a la perfecció.
Va poder escoltar les sirenes, sense caure a la temptació.
Això mateix que va fer l'Ulisses, és el que ha fet en Campbell.
Sap 100% que vol córrer una marató. Li agrada córrer i li agraden els reptes. Córrer aquesta distància fa temps que li ronda dins pel cap i és una de les coses que vol fer abans de morir.
Tot i que surt a córrer quasi cada dia i li encanta, sempre troba excuses.
Aquest cop és diferent. No s'ha donat alternativa. Per molt que estigui cansat o vulgui deixar de córrer, no podrà.
Para't a pensar-hi:
Podries córrer una marató? Segurament no.
I si t'apuntés amb una pistola al cap? Potser llavors sí.
El que ha fet en Campbell és crear aquesta pistola psicològica. Un incentiu inevitable. I encara que sigui estrany, jo també ho faig servir aquesta tècnica a la consulta...
De fet, existeix una aplicació que es diu StickK.
Que literalment es dedica a ajudar persones a complir amb les seves promeses.
I com que fa molt de temps que es dediquen a això, tenen dades internes.
Són per flipar:
Les persones que escriuen i firmen un contracte sobre què faran, tenen una tassa d'èxit del 42,7%
Però les persones que escriuen el contracte i a sobre si juguen diners tenen una tassa d’èxit d'un 82,8% (i estic que en catalans aquest percentatge seria encara més alt)
I ja per acabar-ho d’adobar, si et compromets a enviar aquests diners a una mala causa... (imagina't haver de donar 500€ a la Fundación Francisco Franco si no ho aconsegueixes)...tenen un 87,1% d'assoliment
Com acaba la història?
Cap al km 30 en Campbell comença a vomitar.
Truca a la seva dona i li demana que elimini el vídeo, que no pot més.
Ella li contesta: "potser".
També venen els seus amics i tenen una conversa motivacional on li diuen que no el tornaran a casa amb cotxe.
Imagina’t estar en la seva situació. Tens uns amics i una família que volen el millor per tu, però alhora t’han promès que no et deixarien rendir tret que la teva salut estigui molt en perill.
Què fa en Campbell?
-Sí res, admet que encara no està al seu límit, i acaba la marató.
Si vols mirar el vídeo complet, ho pots fer aquí:
Potser el cas d'en Campbell voreja el masoquisme.
(I com a persona que s’està preparant per a la seva primera marató no he escoltat ningú recomanant aquesta estratègia.)
Però us puc prometre que funciona.
Exemple 1:
Jo vaig fer una aposta de 400 € amb la meva germana amb el següent concepte:
Si el 19 de febrer no he marxat de casa i m’he instal·lat al pis de sobre casa l’àvia, els diners són teus.
Endevineu què?
El dia 18 de febrer vaig dormir sense cap moble ni electricitat, però a la "nova casa".
El millor de tot és que no va ser fins que em vaig veure obligat a viure allà que no la vaig començar a arreglar de veritat.
Exemple 2:
L’estiu passat vaig fer un contracte amb un amic per acabar una novel·la. Cada dia li havia de passar 1000 paraules. I si no ho feia, li havia d’enviar un bizzum de 50 €.
Resultat? Només vaig fallar un dia.
(I el noi és tan maco que al final del repte me’ls va tornar i tot. 😂)
Exemple 3:
I també l'he fet servir a consulta per generar compromís amb els objectius.
Un dels casos més sonats que recordo és el d'un noi que odiant profundament el tabac, es va comprometre a gastar-se 150 € en paquets de tabac i regalar-los a un amic seu al qual volia ajudar a deixar el tabac, si no acabava un curs de formació online que tenia pendent.
Ens havíem donat una setmana de marge per aconseguir l’objectiu.
Ho va tenir aconseguit en menys de 48 hores.
Resum:
Si realment saps que et convé fer una cosa, i sempre trobes excuses, prova amb un pacte d'Ulisses.
Alguns em direu que això és fer les coses per les raons equivocades, i en part, hi estic d’acord. Sé que les recompenses funcionen molt millor que la por i el càstig.
Però saps què?
La por de perdre diners o a una penyora serveix per vèncer unes altres pors; la por de començar, la del dubte del “no sé si podré”, de la pàgina en blanc.
I per mi val la pena, perquè el 99% del temps, els beneficis, apareixen després de superar les primeres barreres.
Prova-ho tu mateix/a.
Què fa temps que vols fer?
Fes un contracte públic que ho faràs (un amic íntim, un familiar, etc.) o si ets molt atrevit, amb tot internet.
Juga't-hi diners o qualsevol penyora que realment et posi els pèls de punta.
D'aquí a uns anys no podràs estar més content d'haver-te fet aquesta autoputada.
Perquè profundament saps que ho vols i et convé fer-ho.
Això és tot per avui, fins a la setmana que ve!
Una abraçada enorme 🧡
Si t’agrada el contingut i creus que coneixes a algú que també li pot agradar, m’ajudaràs fent-lo arribar a més gent.
Reply