Temps de lectura estimat: 12 minuts

És probable que si és el primer correu que reps per part meva, aquesta publicació no tingui ni cap ni peus.

Però no et preocupis que el resum és ben senzill: durant aquest juliol he exposat 9 dels meus exercicis preferits del diari personal (amb exemples reals 😳).

Si ets dels que necessita fer les coses en ordre, pots consultar-los aquí:

Tècniques del diari personal #1

Tècniques del diari personal #2

Tècniques del diari personal #3

Pels veterans, avui tanquem aquest cicle especial d’exercicis de diari a la fresca amb les últimes 2 tècniques i una minisorpresa al final.

T’explicaré l’exercici dels 5 capitans, per demostrar-te que no ets una sola persona. I també l’exercici del menú del dia per descobrir el poder que té fer-te les mateixes preguntes moltes vegades.

I per acabar:

• Una mini-sorpresa. 💥

Comencem.

Tècnica #10: Els 5 capitans

Primer de tot he de dir que aquest exercici l’he robat descaradament del llibre: Your Head is a Houseboat de Cambell Walker.

De fet, m’agrada tant aquest llibre que va inspirar un taller d’introspecció que vaig fer a principis d’any.

Deixa’m que t’expliqui una historieta d’aquell taller.

Els participants ja des del primer moment que em van veure van intuir que jo no hi tocava del tot, però ho van acabar de confirmar quan el segon dia els vaig dir:

— Avui he convidat 5 dels meus millors amics al taller, us fa res si s’afegeixen per fer la següent activitat?

Tothom va dir que clar que no, però no va aparèixer cap amic per la porta.

— Bé, és que no són ben bé amics, amics. — Em vaig justificar. — Vull dir, sí que són amics, però són imaginaris!

Després d’aquest brillant aclariment, les seves cares ho deien tot. Com pot ser que el taller de salut mental l’imparteix un paio que està clarament boig?

Faré igual que aquell dia, és a dir, faré veure que no he dit res absurd i us els presentaré directament! 🌞

És un plaer presentar-vos l’Ambrosi, l’Aminata, la Genoveva, en Víctor i l’Assumpció!

Guapos, eh?

Ara:

Si només us poguéssiu guiar per la vostra intuïció, com diríeu que són les personalitats de cadascú dels meus amics imaginaris?

Pots fer servir tants prejudicis com vulguis.

Per ajudar-te et descriuré una conversa imaginària que podria tenir amb ells avui mateix i tu intentes deduir les seves personalitats a partir de les seves respostes. D’acord?

Jo dic:

— Ei nois, estic valorant la idea de tenir un fill. Què n’opineu?

Respostes:

Assumpció: Mira xato, primer de tot crec que ens hauríem de cuidar de nosaltres mateixos, no? Acabes de donar-te d’alta d’autònom i començar un negoci, no tens la casa en condicions per acollir una criatura, ni coixí econòmic per pagar-li la universitat.

Ambrosi: Si tenir un fill t’ha de convertir en un pavo que es passa el dia a casa canviant bolquers, no comptis amb mi. Això sí… què et sembla si des del primer dia li obrim un compte de TikTok i el vestim amb roba cuqui a conjunt amb la teva? Ens podríem fer terriblement virals.

Aminata: Ai sí Joan! Un, no. Tres com a mínim! Tenir un fill és tenir un amic per tota la vida i serà divertidíssim conèixer altres pares i mares. Quina passada! Som-hi, a foooollar!

Víctor: Joan, ni de puta conya. Tenir un fill ara mateix significa destruir la nostra vida social. Res d’escalar, fer parapent, mojitos i postes de sol. Millor gastem els diners que et costaran els bolquers en un viatge al Carib. No. Joan. Fills no.

Genoveva: Endavant Joan, sempre que li puguis donar atenció i amor incondicional, jo et faré costat. A més a més, potser serà la persona que finalment cura el càncer o el canvi climàtic. I això seria un puntàs pel planeta.

Veus per on van els trets?

Com funciona l’exercici?

Segur que te n’has adonat.

Aquests són els vertaders noms i cognoms dels meus amics.

L’Assumpció l’assenyada procura que tinguis un sostre sota el teu cap, que mengis, que dormis, i que en definitiva no et posis en molts de riscos. Et recorda que et posis el casc quan llogues una moto a Tailàndia, que no et gastis tot el sou en roba de Shein i que no prenguis pastilles rares en un brunch electrònic.

L’Ambrosi, en canvi, ha vingut a conquerir el món. És com el Genshi Khan que portes a dins. Per ell és important l’estatus, els diners i els reconeixements. També vol tenir uns abdominals de ferro i omplir tot el teu feed l’Instagram de fotos al mirall del gym.

L’Aminata ho té clar. Ella l’únic que vol és estar envoltada de gent. No vol sentir-se sola. Si li planteges anar un mes sol a la muntanya et muntarà un sidral que al·lucines, però si li dius d’anar a un festival de música folklòrica, plantar la tenda al costat d’altres i conèixer hippies tot el dia, pixarà colònia.

En Víctor vol que segueixis el teu instint, que t’abandonis una mica als plaers de la vida. Què dic una mica, molt. Vol que visquis pels teus hobbies, perquè són la seva prioritat i ho justificarà costi el que costi.

Finalment, la Genoveva. Ella viu única i exclusivament per fer feliços als altres. Troba immensa joia en el fet de compartir i donar. Sigui recollint plàstics d’una platja o lluitant contra el feixisme. Necessita sentir que està fent el bé i és mega altruista.

Deus estar pensant:

— Molt bé Joan, i a mi, els teus amics què m’importen?

Ajà! T’he enxampat. Aquí hi ha la gràcia. No són només els meus amics. Són els amics de tothom.

Quan mires si el teu crush t’ha posat like, és l’Ambrosi el que ha pres les regnes del teu cervell.

Quan tens por i no saps si saltar del trampolí més alt, és l’Assumpció la que et frena.

Quan et gastes els últims 150 euros que et quedaven en el banc per pagar un surf camp, és en Víctor el que fa el bizzum.

Tots nosaltres, per molt que no vulguem creure-ho, no som una única persona. Portem diverses persones a dins. Amb personalitats molt diferents. I a totes els agrada donar la seva opinió i controlar el timó de la teva vida.

De vegades aquests cinc, s’entenen a la perfecció perquè el que vols fer i els seus interessos estan completament alineats.

D’altres vegades és una puta guerra interna, tots parlen (a crits) alhora i és impossible saber què “hauries de fer”.

Hi ha dies que la generositat s’apodera de nosaltres, d’altres que necessitem urgentment tenir contacte social.

Ni una cosa és bona ni l’altra és dolenta. La generositat i el contacte social són dues necessitats completament vàlides.

El que és dolent és no escoltar-les. Fer veure que una no existeix. Silenciar-la.

Per això serveix aquest exercici.

Per preguntar de forma ordenada a la nostra ambició, generositat, hedonisme, seny i companyonia, què n’opinen del que estem a punt de fer?

Quan tinguis un dilema i sentiments contraposats. Quan hagis de valorar i prendre una decisió important. Fes aquest exercici. Escriu què tens pensat fer, quin rumb seguir, i pregunta’ls a l’Ambrosi, l’Aminata, la Genoveva, en Víctor i l’Assumpció què en pensen.

• N’hi ha algun que parli més fort que els altres? Qui acostuma a agafar el timó?

• N’hi ha algun que et fa ràbia admetre que té raó? Qui s’emprenya més quan no li fas cas?

Exemple real:

Un dels primers conillets d’Índies que faig servir per a qualsevol cosa que faig és la meva germana. Sempre disposada a donar-me un cop de mà.

El primer cop que vaig provar aquest exercici, va ser amb ella.

Amb el seu permís, us comparteixo el que li van dir els 5 capitans quan ella els va dir que volia deixar la feina.

Assumpció: Què fas nena deixant la feina sense tenir-ne una altra? Qui pagarà les factures (pis, electricitat, hobbies)? Ara ja estàs bastant pelada. L’any que ve has d’anar a 2 casaments i per molt que et queixis de lo merda que és haver de fer regals, al final apoquines els 150 €

Ambrosi: Joder tia, sigues més ambiciosa! Hauries de quedar-te a la feina i promocionar-te cap amunt! Fer millor les coses. Deixant la feina, t'estàs escapant.

Aminata: No t’afecta, tampoc tens cap amic a la feina que deixes. Potser fa una miqueta de pena deixar a l’equip penjat perquè ets superempàtica.

Víctor: Clar que sí tia, això de treballar és una puta merda. Deixa la feina i per fi concentra’t en el que vols fer. Teatre.

Genoveva: A la feina no estàs ajudant a qui vols ajudar així que molt bé per deixar-la. Un gomet.

Consideracions:

No et construeixis una cambra d’ecos, idiota.

He vist gent fent aquest exercici estirant fins límits insospitats els discursos d’aquests personatges per justificar una decisió que ja havien pres abans de començar l’exercici.

Si ets prou creatiu, pots saltar de buit legal en buit legal i aferrant-te a hipotètics casos, per justificar qualsevol decisió amb qualsevol capità.

No ho facis.

No siguis burro.

Estàs fent trampes al solitari.

Saps perfectament el que et dirà cada capità si calles i els escoltes sincerament.

Si només ho utilitzes per enganyar-te, jo ja no hi puc fer res.

Pots afegir més capitans.

Si creus que falten capitans importants que et representin parts essencials del teu ser, no tinguis cap mirament i afegeix-los.

Si a la teva vida, la espiritualitat o la religió són un pilar fonamental, pots inventar-te un capità addicional. No sé. En Pitu, l’espiritual?

I si la teva carrera professional és primordial, afegeix en Fer, el feiner.

Via lliure. Juga.

Tècnica #11: Menú del dia

Com heu pogut anar veient, les tècniques s’han anat fent cada cop més complexes. Aquesta, el menú del dia és per dos perfils de gent:

1. Aquells que acaben de començar a fer diari personal i no saben sobre què escriure.

2. Aquells que fa molt de temps que escriuen i sempre surt el mateix com un disc ratllat.

És la tècnica perfecta per no caure en el vici d’escriure només en allò que et sents còmode escrivint.

Com funciona l’exercici?

Pas 1: Tria 7 facetes de la teva vida que creus que et convindria explorar.

Cada dia de la setmana escriuràs sobre un d’aquests temes.

(D’aquí ve el nom de l’exercici. És com el menú del dia d’una escola. Cada dia saps el que toca. Dilluns: verdura i peix. Dimarts: macarrons i tai. Etc..)

Procura que no siguin només els temes amb els quals et sents còmode. Si no que procura escollir aquells temes sobre els quals saps que et convé escriure i reflexionar.

Exemple: Si saps perfectament que ets un puto desastre amb la gestió financera i et fa mandra escriure sobre això perquè cada cop que ho fas, et suen les mans i el cul. Fes que la gestió dels diners sigui el tema dels dilluns.

Pas 2: Agafa una llibreta (o a hores d’ara potser ja t’has dignat a comprar un diari) i obligat a reflexionar i escriure sobre el tema del dia durant 10 minuts.

Pas 3: Fes-ho durant unes tres setmanes. I al final del mes revisita si hi ha alguna tendència, patró o canvi.

Exemple real:

Juliol 2024 - Menú del dia. Excepte el dilluns i el dissabte, tots els temes estan relacionats amb futurs tallers que faré després del de diari personal.

Podria posar totes les entrades i fins a matar-vos d’avorriment. I això no mola.

Així que només en seleccionaré un tema (cos, hàbits i rutines) per tal que vegeu com m’ha funcionat reflexionar cada dijous sobre això.

A més a més, com que he constatat amb el temps que sou un públic de primera, entendreu ràpidament el valor de l’exercici amb un sol exemple.

8/7/2024: Cos, hàbits, rutines.

Sé que em tocaria estirar una mica més. Però em fot mandra. Són les 22:00 del vespre, i no ho veig una manera sexy d’acabar el dia. Per què no ho faig? És senzillament avorrit. A mi a les 22:00 m’agrada menjar un gelat i mirar documentals, no estirar. M’he d’enamorar de l’acte. Trobar la manera de fer-ho obvi, atractiu, fàcil i satisfactori.

15/7/2024: Cos, hàbits, rutines.

Fa un parell de dies que he canviat “estiraments” per ioga matutí. Nano, una bogeria. Et fas el cafè, però no te’l prens. Ja tens la llista de la Xuan Lan a YouTube amb tots els vídeos de ioga, així no he ni de pensar. I el cafè de després, quina recompensa millor?

22/7/2024: Cos, hàbits, rutines.

Algunes postures de ioga són tremendes. M’obren els pulmons d’una manera que no sabia que es podien obrir. Fins i tot la postura quan m’assec a la cadira, és més recta. És absurd com 20 minuts de ioga al matí fan que la resta del matí sigui molt més senzilla i lleugera.

Reflexió:

Saps profundament el que et convé. Estirar sempre t’ha fet estar millor. L’únic problema és posar-te una exigència que no tenia cap sentit. Patir estirant és la clau per deixar d’estirar. Si vull un hàbit que es mantingui amb el temps necessito fer-lo obvi, fer-lo fàcil, fer-lo atractiu i satisfactori. Si no, ho faré fins que em duri la força de voluntat i després ho cardaré per la borda. As always.

Consideracions:

El pots fer setmanal, bisetmanal o mensual.

Jo t’he ensenyat el meu format setmanal. Però també el pots fer de forma bisetmanal o mensual.

Aquí et poso un exemple:

En el llibre Journal To the Self, una noia que es diu Rusty fa aquest mateix exercici però de forma mensual. La seva llista té aquesta pinta:

Això sí.

Jo et recomano moltíssim que sigui setmanal.

Per què? Perquè 15 o 31 temes són molts. I el teu cervell no és pas capaç de connectar i treure conclusions sobre tants temes alhora.

Les revelacions vindran més fàcilment si et limites a repetir una setmana i una altra els mateixos temes. Menys, però millor.

Pels que teniu projectes o negocis. És una burrada el que podeu aprendre.

Podeu fer el menú del dia amb un àmbit molt concret de la teva vida. Si tens un negoci, per exemple, podries fer una llista setmanal com aquesta:

La mini-sorpresa 💥

1a mini sorpresa:

Algunes persones no en teniu mai prou.

Així que us he fet un document amb 12 exercicis més per practicar als vostres diaris personals.

El podeu descarregar aquí:

2a mini sorpresa:

S’han obert oficialment les inscripcions al taller del diari personal.

Si algú lector de la zona de la Garrotxa o Olot es vol apuntar i:

• Practicar els exercicis en grup

• Saber com construir l’hàbit d’escriure cada dia

• Conèixer els beneficis científics de tot això

• Riure una estona

• Prendre cafè amb companyia

Aquí teniu el formulari i un petit vídeo promocional.

Formulari:

📆 Dates: 17, 24, 31 d'agost

🎪 Lloc: Núria Social (Carrer Verge del Carme, 8, Olot)

💸 Preu: GRATUÏT

3a mini sorpresa:

Tots els que no pugueu venir al taller.

😥

No patiu.

Quedarà gravat.

I tot el que no us he pogut explicar en 4 publicacions de newsletter (i creieu-me que encara em queden moltes coses per dir sobre el diari personal) ho explicaré davant una càmera i ho penjarem juntament amb els materials perquè ho pugueu fer des de casa.

I sabeu què?

Vosaltres, els lectors de la newsletter tindreu accés anticipat a aquest material.

Apa, ara em sembla que ja està tot.

La MATEIXA petició de cada setmana:

T’acabo d’ensenyar on estan el martell, les fustes i els claus.

Però muntar el moble ho has de fer tu solet.

Actua.

Prova-ho per tu mateix/a.

Si només ho llegeixes i t’entretinc, he fracassat. 😐

El que realment vull és que avui agafis un exercici i ho provis.

5 minuts.

Apa, per avui això és tot.

S’ha acabat fotre la tabarra amb exercicis de diari personal.

Alguns m’heu enviat els vostres experiments i són joies per emmarcar. Gràcies per donar-los una oportunitat. No pareu d’enviar-me coses, que em feu molt feliç.

Fins a la setmana que ve!

Una abraçada enorme 🧡

PD1: Si encara no escrius diari personal, pots llegir l’article que vaig dedicar exclusivament a aquest art mil·lenari fa uns mesos clicant aquí.

PD2: Si t’agrada el contingut i creus que és digne de ser compartit, m’ajudaràs a viure d’això fent-lo arribar a més gent.