Existeix més d'un tipus de sort?

Temps de lectura estimat: 7 minuts

Fa unes setmanes que penso en una persona.

Una persona que el primer dia que va venir a consulta em va dir:

— Saps Joan, jo soc una d’aquelles persones que mai ha tingut sort. I mai en tindré.

Pim-pam. Comencem forts.

Òbviament era una exageració. Però darrere afirmacions tan contundents sempre hi ha coses interessants. Així que li vaig dir:

— A quin tipus de sort et refereixes?

— Què vols dir amb “quin tipus de sort”? La sort… tenir sort, no sé, en general. No? — Em va contestar estranyat.

— Però quin dels 4 tipus de sort? — vaig insistir.

Com que em feia cares llargues li vaig dir que li explicaria 4 històries. A vosaltres també us les explicaré.

Totes amb “sort”, però no totes amb la mateixa “sort”. 

Igual que li vaig demanar a ell, em podràs dir quines són les diferències.

1a història.

La primera història és la d’en Frane Selak. Un professor croat que va néixer el 1929 i va morir el 2016. Una vida de 87 anys.

D’acord que viure 87 anys és molt, però tant per a anomenar-ho sort, Joan?

Bé, per mi, viure 87 anys ja és una sort, però si et dic que abans de morir definitivament el 2016, el bon d’en Frane va viure aquestes experiències, com et quedes?

• El 1962, viatjava en un tren. Aquest tren va descarrilar i es va estavellar al riu. Un desconegut el va salvar mentre la resta de 17 passatgers va morir.

• L'any següent, en el seu primer i únic vol d'avió, va ser expulsat al buit quan la porta d’emergència va explotar. L’avió es va estavellar matant els 19 passatges que portava, excepte en Selak que va caure sobre un paller.

• Tres anys després, el 1966, va pujar en un autobús que va perdre el control en una carretera glaçada i va caure en un riu. Quatre passatges van morir ofegats. En Selak va nedar fins a la riba i en va sortir només amb uns quants talls i blaus.

• El 1970 el seu cotxe es va encendre mentre el conduïa, però va poder saltar-ne abans que esclatés el dipòsit de gasolina.

• El 1995, va ser atropellat per un autobús a Zagreb, però només va patir lesions menors.

• El 1996 mentre conduïa per una carretera de muntanya va esquivar in extremis un camió de les Nacions Unides en unes corbes molt malparides. El seu cotxe es va precipitar marge avall 90 metres. Però ell no. Ell es va salvar de la caiguda agafant-se a un arbre. No portava cinturó de seguretat.

Ah, i ja per acabar.

• El 2003, dos dies després del seu 73è aniversari, Selak va guanyar 900.000 € a la loteria.

Sort?

El més fort de tot és que encara m’he deixat coses per dir. Si algú vol flipar i riure, en Peyu i en Jaïr li van dedicar un capítol del Búnquer.

2a història.

Això és una transcripció d’un discurs que va fer un escriptor americà en una conferència:

“En algun moment, vaig decidir que volia ser escriptor. Així que vaig començar a escriure històries amb una màquina vella que tenia, i les enviava a revistes. Vaig clavar un clau a la paret per penjar-hi les cartes de rebuig que em tornaven. Al voltant dels 17 o 18 anys, el clau va caure de la paret perquè hi havia massa cartes de rebuig penjades. Així que vaig buscar un clau més gros. Si hi ha algun secret que conec per tenir èxit, és que si no tens èxit, busca un clau més gros. Això és el que vaig fer, i va funcionar.”

Ara. Si et dic que aquest escriptor que no deixava de rebre cartes de rebuig, és avui en dia el 23è autor de novel·les de ficció més publicat de TOTA LA HISTÒRIA i que ha venut més de 500.000.000 llibres. 

Estic parlant d’Stephen King.

Què? Com et quedes? Ha tingut sort l’Stephen King d’haver venut tants llibres?

3a història.

Aquesta història té un inici trist. El protagonista, dos anys després de néixer perd un ull a causa d’un càncer. A partir de llavors i la resta de la vida haurà de portar un de vidre. Tot i ser un nen superintel·ligent també és incapaç de tenir relacions socials. Així que es refugia en els llibres i aprendre coses noves.

Quan arriba l’edat d’estudiar, es treu dues carreres. Quines? Les més fàcils. Medicina i economia. Alhora.

Més endavant, treballant a l’hospital, s’adona que li fa bastant angúnia això de curar gent viva. Així que deixa la medicina i munta el seu propi fons d’inversió: Scion Capital.

(bàsicament la gent li dona diners, ell fa inversions, guanya diners i després reparteix els guanys).

Aquí ve el més interessant.

A finals del 2004 comença a apostar en contra d’un dels mercats més pròspers dels Estats Units.

El mercat immobiliari.

Perquè ens entenguem. Has d’estar boig tenint en compte que el 2004 el mercat immobiliari als Estats Units era una mina d’or. Donaven hipoteques a tot quisqui fos quina fos la teva situació econòmica. Les famoses hipotètiques subprime.

Però ell no. Ell va passar setmanes estudiant la situació i va veure que allò era insostenible i petaria. Que els bancs estaven enganyant a la població amb la seva “robustesa”.

De fet, va predir que el 2007 començarien els impagaments. I ell apostaria en contra.

D’aquest moviment a contracorrent que va fer ara se’l coneix com “the big short”.

Durant dos anys, va estar en pèrdues…

Però (i sense entrar en detalls)… ell tenia raó. 

I el mercat va explotar.

I aquest home i el seu fons d’inversió es van embutxacar 800.000.000 dollars mentre la resta del món entrava en la famosa crisi del 2007-2008.

L’home en qüestió és en Michael Burry.

I si creus que el cas va ser tan sonat que se n’hauria d’escriure un llibre i fer una pel·lícula. No t’equivoques.

Va tenir sort en Michael de veure el que passaria?

4a història

En arribar a l’última història li vaig dir:

— Aquesta història és molt curta. Diu així: he tingut sort que tu hagis arribat a la meva consulta i no en una altra. 

En aquest punt estic segur que aquesta persona es pensava que jo estava boig.

Per què li deia totes aquelles coses? Què hi tenia a veure amb ell un home que esquivava la mort, un escriptor, un inversor i jo?

Els quatre tipus de sort.

Aquí li vaig preguntar:

— Consideres que “en certa manera” tots ells van tenir una mica de sort?

— Sí. — em va contestar.

— Genial, ara vull que em diguis en què no estàs tenint sort?

— Trobant una feina que m’encaixi.

— D’acord, ara vull que em tornis a explicar les històries. I també et demanaré un petit favor. Explica’m quin tipus de sort tenien els protagonistes i com pots fer servir la seva sort per trobar una feina nova.

1r tipus de sort: La sort cega.

Rellegint el primer cas va arribar a la conclusió que la primera història era un cas de sort cega, aquella que et cau del cel sense que facis res per aconseguir-la.

(O en aquest cas, és literalment en Frane caient del cel 😂)

El que li va passar a en Frane Selak pobret, no té explicació. És el destí, la fortuna, l'atzar pur, sense cap acció per part seva.

I no em vingueu amb “podria no haver agafat el tren” perquè sabeu que és una bajanada i que si haguéssim de controlar aquestes coses, no sortiríem ni del llit.

Com ho vam aplicar al seu problema?

En ser una sort que no controlàvem, no podíem forçar-la de cap manera per ajudar-nos a trobar feina.

2n tipus de sort: La sort per tossut.

En el segon cas, li vaig ensenyar això:

No estic dient que l’Stephen no sàpiga escriure. Ni de bon tros. Però tots dos vam estar d’acord que part de la seva sort venia de ser un pencaire, de no parar de moure’s i escriure cada dia.

Al final és com barrejar productes químics desconeguts. Tard o d’hora cardarà un pet. 

Aquest tipus de sort succeeix quan estàs constantment actiu i fas moltes coses. Encara que al principi potser correràs com un pollastre sense cap (o com en el cas de les primeres obres de l’Stephen, et caigui el clau pel pes de les cartes de rebuig).

Com ho vam aplicar al seu problema?

• Vam millorar el seu currículum

  • Foto nova, actualitzar dades, corregir frases, el vam passar a una experta en recursos humans, el vam deixar bonic.

• El vam enviar a mil llocs

• Vam contactar amb particulars

• Vam crear missatges per oferir el seu servei (jardineria)

• Vam posar alarmes per a quan s’obrissin terminis de certes posicions

• Etc.

3r tipus de sort: La sort per puteria.

Quina és la sort que va tenir en Michael Burry?

És la típica estar en el lloc adequat en el moment adequat.

Però amb un petit matís. Bé, què coi, UN GRAN matís.

Estar molt preparat.

Perquè molts estaven en el mateix lloc i moment que ell, però tenien el dit al nas quan el Michael no va deixar passar l’oportunitat. Aquesta sort es dona quan tens l’ull entrenat per caçar la sort quan apareix.

Aquest tipus de sort sorgeix gràcies al teu coneixement, habilitats i preparació.

Quan estàs ben preparat en un camp o en una disciplina, pots identificar i aprofitar oportunitats que altres persones no veurien.

Per exemple: els primers que van entrar a Bitcoin i entenien el potencial de la blockchain, eren bojos o visionaris? Van tenir sort o sabien el que feien?

Com ho vam aplicar al seu problema?

• Vam veure que hi havia cases de turisme rural que no tenien servei de jardineria. Vam anar allà a tocar la porta i fer una proposta (oportunitat d’or perquè normalment són més d’una casa, que et donen molta feina, paguen bé i són recurrents)

• Vam entrar en contacte amb jardiners que estaven saturats i necessitaven donar alternatives als seus clients

• Vam contactar amb jardiners que potser es retirarien d’aquí poc

4t tipus de sort: La sort per caràcter.

Finalment, el tipus de sort més estrany és aquell que crees tu mateix construint una personalitat, una marca, un estil de vida que atreu la sort cap a tu.

D’exemple em vaig posar a mi mateix. Una mica presumptuós, ho sé.

Però si t’hi pares a pensar, és perfecte.

Com va arribar ell a mi?

Una persona li havia recomanat el meu servei.

Aquest tipus de sort es dona quan has desenvolupat una habilitat, una forma de pensar particular o un conjunt d'experiències que et fa destacar en el teu camp.

(no puc escriure això sense sentir-me una mica impostor)

En certa manera, les oportunitats et busquen a tu perquè ets la persona perfecta per a elles. És com si el món conspirés a favor teu perquè les teves característiques úniques són el que es necessita per aprofitar aquestes oportunitats.

Tardes un temps, però l’objectiu final és posar-te en una posició única per aprofitar aquella sort.

Com ho vam aplicar al seu problema?

Sent sincers, no ho vam fer. Perquè requereix temps construir aquesta sort. Però sí que vam fantasiar amb el que podíem fer a partir de llavors per atraure la sort.

• Intentar ser els millors en el que fem (un servei ràpid, impol·lut, resolutiu, etc.)

• Fer fotos als casos d’èxits, fer una petita pàgina per donar-se a conèixer i que la gent et trobi.

• Demanar recomanacions i testimonis.

• Fer marca personal.

• Etc.

Resum? Com tenir més sort?

La sort no és un interruptor. És un espectre.

• Pots esperar a trobar la sort des del sofà.

• Pots experimentar i fer coses constantment.

• Preparar-te per captar les oportunitats úniques.

• Intentar ser únic en el que fas i que la sort et busqui a tu.

I la veritat és que trobaríem com s’entrellacen i s’ajuden un tipus de sort amb una altra. Aquesta divisió que hem fet és il·lusòria.

Al final la qüestió és aquesta: què controlo i què no?

Si estàs llegint això ja has tingut més sort que el 99% de la població perquè assumiré que ets europeu, tens connexió a internet i tens totes les necessitats bàsiques més que cobertes.

Una sort que és cega. Que no has triat. La loteria que no vas jugar.

Però la resta? Què controles? Què estàs disposat a fer per domar la sort i fer-la una cosa previsible?

Apa, per avui això és tot. Fins a la setmana que ve!

Una abraçada enorme 🧡

PD: Si t’agrada el contingut i creus que és digne de ser compartit, m’ajudaràs a viure d’això fent-lo arribar a més gent.