Temps de lectura: 10 minuts

Per qui vingui desorientat i no hagi llegit l'última publicació, un petit resum de la meva situació:

1. Vaig dir que faria un taller a l’agost de 12 hores en què només parlaria sobre com començar i treure el màxim potencial a un diari personal.

2. Ara m’adono que 12 hores són moltes hores.

3. Ai mareta 😥

4. M’he de posar les piles i ordenar tot el que sé sobre tècniques de diari personal. No vull fer el borinot.

5. Ja ho tinc! Publicaré a la newsletter tot el que sé sobre aquest tema com si fossin fascicles. I així, quan arribi el dia del taller, ja ho tindré tot buidat, ordenat i polit.

Un pla sense fissures.

Avui en aquesta segona entrega de tècniques per treure el màxim suc al teu diari personal, et trobaràs tres tècniques noves:

• La teranyina, per connectar idees a la velocitat de la llum.

• El M.M.M, per capturar de forma bonica escenes de la teva vida.

• La llista llesta, per pensar de forma divergent i creativa.

Comencem.

Tècnica #4: La teranyina

Com que molts em vau comentar que us encantaven les comparacions amb el sex-shop ara em veig obligadíssim a continuar.

La tècnica de la teranyina (o mapa mental) és com el satisfyer. Estranyament intuïtiu, fàcil de fer servir i et fa arribar a… “conclusions” a tota hòstia.

Mira, té aquesta pinta. (Intentar desxifrar la meva lletra podria causar-te miopia, així que a sota et deixo una versió passada a net.)

Ara saps quina pinta té, però com funciona? Te’n faig cinc cèntims:

Comença escrivint una paraula o frase clau al bell mig d’una pàgina i l’encercles. En el meu cas, el tema que volia explorar era el sentit vital. Aquest serà l’epicentre de la teranyina. La font d’on rajaran totes les idees.

El segon pas és començar a associar lliurement el teu epicentre amb altres conceptes que creguis que estan relacionats. No fa falta que t’hi trenquis el cap, utilitza les primeres paraules o frases curtes que et vinguin. De veritat, no ho sobreanalitzis (que ja ens coneixem).

A mi em va sortir els conceptes triar, cap, canvi, amor i donar.

Ara ja tenim una primera ramificació.

A partir d’aquí, continua el reguitzell d’associacions i ves ajuntant les paraules que ja tens, amb les noves paraules que et vinguin al cap. Pots ajuntar-les amb fletxes per veure la direcció de les associacions.

Repeteixo: ha de ser ràpid, ha de ser fluid. Confia en les primeres paraules que et surtin. La intuïció són els patrons i associacions que has après de la vida, però que encara no saps verbalitzar. Confia en ella.

Durant 5 minuts, intenta fer créixer la teranyina en totes direccions i connecta tants conceptes com et sigui possible.

Un cop t’adonis que ja no pots estirar més d’un fil d’associacions o veus que et porta a un carreró sense sortida. Torna a l’epicentre.

Continua amb aquesta actitud fins que no tinguis més associacions òbvies a fer o quan notis que la teranyina comença a tenir algun sentit (moment de l’orgasme).

Finalment, atura’t. I comença a reflexionar sobre la teranyina.

Per exemple, això és el que em va sortir després d’observar bé el que m’havia sortit:

Exemple real:

28/6/2024 - Teranyina del sentit vital

Quan vaig llegir l’exercici de la teranyina, em va semblar un exercici forçat. Una collonada, vaja. Però mira, ha sigut tot el contrari. Moltes de les coses que han sortit, ja les sabia, però ordenar-les d’aquesta manera m’ha ajudat a entendre certes coses. Per exemple; cada dia que passa tinc més clar que aquesta vida ho pot significar tot, o ben res. I només és decisió nostra decidir quina de les dues opcions triem. I posats a triar, per què triar una vida sense sentit? Quin avorriment. Jo trio que el joc vagi de donar i compartir. D’intentar canviar el tros del món on m’arriben els braços. De portar amor a més racons del món. I tot això acceptant que res pot tenir sentit. Puc donar perquè em considero ple. Que fort i que bonic és tot plegat. Si la resposta no és l’amor, estem ben cardats.

Consideracions:

Ara si em pregunten pel sentit vital, visualitzo el mapa.

La vida pot tenir o no tenir significat ➡ Per tant, puc triar si ni vull donar o no ➡ Trio que en tingui ➡ I aquest sigui intentar provocar un canvi a través de donar i estimar ❤

(que cursi puc arribar a ser a vegades)

No sé si aquest exercici és natural per a tothom. Per mi ho és molt.

Crec que és perquè em permet ser àgil connectant les idees. M’estalvio el temps que ocupen les frases ben estructurades, plenes d’articles, adjectius, preposicions i adverbis.

Si vols atrapar la velocitat a la qual la teva ment, necessites el mínim de friccions.

A més a més, té un component visual molt útil i tota la informació està a l’abast en un segon. A vista d’ocell és més fàcil veure el bosc sencer. De fet, m’agrada tant, que tots els casos de consulta acaben transformant-se en mapes mentals.

Tècnica #5: El M.M.M

Aquesta tècnica és el mateix que comprar-te unes bones cordes i lligar fermament a la teva parella al somier del llit.

Primer de tot, cal dir que el M.M.M és la primera tècnica, de totes les que t’he explicat fins ara, que és de collita pròpia. O si més no la vaig crear per necessitat.

Però abans que t’ho digui jo, què creus que signifiquen les sigles M.M.M?

Mites Místics Moderns?

Maduixes Molt Madures?

Malsons metafísics misteriosos?

Meditacions de Macho-Men?

Si creus que és l’última opció, ets el meu ídol. Però no, res d’això, M.M.M són les sigles de Moment Més Memorable. I es pronuncia com si fossis dinant a casa l’àvia; mmmmmmmmmm…

Per què el vaig incorporar al meu calaix d’eines és molt fàcil d’entendre i segur que també t’ha passat.

Has tingut mai la sensació que se t’escapen els records com globus de fira? Que, encara que els vulguis retenir i lligar-los a tu, a la que et despistes, es desfan els nusos i els cabrons surten volant cel amunt? Aquell moment que un amic et recorda una anècdota inoblidable que vau viure junts i comproves que potser no era tan inoblidable?

Penses: “hòsties, que fort, com pot ser que hagués oblidat allò que et va passar amb la Núria després de l’operació de fimosis?”

Doncs aquesta tècnica serveix precisament per aturar això. Per recopilar bé aquestes joies.

La fórmula no pot ser més senzilla.

Pas 1: Al final del dia, tanca els ulls i reviu tot el que t’hagi passat.

Pas 2: Pregunta’t: Si només pogués seleccionar una cosa de les que he viscut avui per recordar-la la resta de la teva vida, què seria?

Pas 3: Escriu això d’una forma memorable.

Exemple:

15/2/2022 - (M.M.M) Classe de Tècniques Grupals

Avui he començat una assignatura nova. Com que l’assignatura es diu “tècniques grupals” i som una classe de 20 persones que no s’han vist mai, hem fet un petit joc de coneixença. Funcionava així:

Cadascú tenia un full amb afirmacions com:

• Aquesta persona té més d’un germà/ana

• Aquesta persona parla francès, alemany o italià

• Aquesta persona toca un instrument de corda

• Etc.

L’objectiu del joc era anar rondant per la classe amb la llista i conèixer gent que complís amb alguna d’aquestes característiques. Quan la trobaves, posaves el seu nom al costat de l’afirmació.

Al final de la sessió hem fet una rotllana i hem posat en comú quines eren les afirmacions que més ens havien costat trobar.

— A mi la que més m’ha costat trobar ha estat “Una persona que hagi estat a Orient Mitjà”.

Unes 15 persones més han afirmat el mateix, que només havien trobat UNA persona que havia estat a Orient Mitjà.

— Qui ha anat a Orient Mitjà? — Ha preguntat encuriosida la professora.

— En Joan! — Ha respost una noia del meu costat.

— Ah sí? I on vas estar Joan?

I amb una convicció absurda he contestat:

— A Tailàndia!

Un company de classe sense saber molt bé com dir-ho, ha apuntat:

— Tailàndia no és a Orient Mitjà.

Apa.

Si el joc anava de conèixer la gent, ara ja sabeu una cosa més de mi. Que soc idiota.

Joan Soler Sucarrats, geni i figura fins a la sepultura.  

Consideracions:

Primer de tot; no vulguis escriure tot el dia.

Segon; no ho forcis més del compte.

Aquest exercici és per fer-ho juganer, per treure la teva part més creativa. A diferència de moltes altres tècniques, amb aquesta és millor que et prenguis el teu temps. Busca quina manera et surt més natural per gravar a foc la memòria. Jo tiro molt pel vers o per l’humor perquè m’hi sento còmode. Però pots encapsular el M.M.M escrivint/dibuixant/gravant/fent una foto/etc. La qüestió és que no et quedis amb la manera senzilla d’explicar el record. Dona-li una volta.

En comptes de dir:

8/2/2024 - Tornant amb la Teisa*, el cel estava preciós

*La Teisa és un bus que fa el viatge Barcelona-Olot i està farcida d’unes llumetes blaves neó.

Pots provar de dir-ho en vers:

El simple fet, d’intentar copsar bé aquella llum durant 10 minuts, fa que avui dia encara la recordi com una de les postes de sol més boniques que he vist.

Pot semblar una poca-soltada, però amb el temps converteixes els teus moments més memorables del dia en petites càpsules del temps. En flascons on guardes una essència. I com a flascó d’una fragància potent, només fa falta ensumar-lo una mica perquè et torni tot el record de cop.

En últim lloc, si creus que ha quedat bonic, comparteix-ho amb algú. Sobretot si el record està associat a ells. Els agradarà el regal.

Tècnica #6: La llista llesta

Realment es podria dir la llista a seques. Però la veritat és que sempre que faig aquest exercici em sento més llest i m’agrada com sona llista-llesta.

A veure, digue’m si m’equivoco. No utilitzes les llistes més enllà d’aquests tres casos:

• Llista de la compra

• Llista de coses que he de posar dins la motxilla de colònies

• Llista de totes les coses que he de fer avui/demà/durant toooota la vida

Això és com tenir un Ferrari i no passar dels 30 km/h. Un desaprofitament enorme de potencial.

La llista llesta et pot servir per buidar la ment, identificar patrons, trobar solucions creatives, arribar més enllà del primer pensament i passar la barrera de l’obvietat.

Només amb una condició.

Has de fer les llistes llargues. Perquè, si no, les coses interessants no surten. Jo et recomano que tinguin entre 25 i 100 coses.

Sonen com molts, i ho són.

El que passa és que no pots pas fer com en Nobita i pixar colònia amb el primer objecte que en Doraemon et tregui de la butxaca. No. No volem ser com en Nobita, oi? T’has de forçar a rebuscar en la butxaca d’en Doraemon, quan les coses típiques ja han sortit. Allà és on hi ha la cansalada.

És com si les coses interessants tinguessin vergonya de les coses òbvies i només sortissin quan aquestes ja s’han dit.

A més a més. Com més llarga sigui la llista, més suc en podràs treure després.

Com podràs comprovar amb l’exemple que ve a continuació:

• Està bé repetir.

• Escriu tan de pressa com et sigui possible.

• No has d’escriure frases completes, no importa la gramàtica. Si et ve el següent element de la llista al cap, escriu-lo directament.

• No passa res si et repeteixes.

• No tot ha de tenir sentit o estar clarament relacionat amb el tema de la llista.

• Pots repetir elements.

Exemple real:

27/6/2024 - Tornant del viatge al Marroc

30 aprenentatges i raons per les quals aquest viatge ha estat el millor viatge de la meva vida.

1. Només pel simple fet de ser tots 11 de la colla junts.

2. Per tota la prèvia inoblidable de no saber on aniríem, els antifaços a l’aeroport i tota la pesca.

3. Perquè ara més que mai valoro totes les comoditats que tinc a casa.

4. Perquè em fa apreciar com un foll el verd de les muntanyes de la Garrotxa.

5. M’ha tocat la loteria nacional (no l’euromillón sinó la de néixer amb passaport europeu)

6. Conèixer els meus amics en els moments més baixos. Quan no saben on dormiran, tenen set, calor i gana. I, així i tot, veure que no els canviaria per res del món.

7. Tenir un viatge de referència (perquè l’any que ve em toca preparar el viatge a mi)

8. Ha reafirmat la meva missió: vull deixar el món millor que me’l vaig trobar.

9. Saber que si vull, puc tenir més pocavergonya que un venedor del mercat nocturn de Marràqueix.

10. No vull que em preocupin els diners tota la vida.

11. Tinc una vida brutal.

12. Puc aprendre de qualsevol persona del món.

13. Entendre que la vida pot anar a moltes velocitats. I que la meva urgència, no és la prioritat d’un altre.

14. No existeix el fracàs. Podries estar tota una nit intentant vendre a la plaça de Marràqueix? Encara et falta molt de carrer.

15. Puc baixar els meus estàndards fins a límits inferiors insospitables. I sobreviure.

16. L’aigua és vida.

17. La por al rebuig, és una cosa que es pot entrenar.

18. L’aigua és vida.

19. L’aigua és vida.

20. Tinc molta sort amb els meus amics.

21. Puc tenir molta més cara i no passarà res.

22. He pogut aprendre què volen els meus amics en un viatge.

23. Encara que no ho sembli, al Marroc també has de portar cinturó.

24. Passi el que passi, d’aquí a un temps només recordarem els moments bons.

25. He après que 3 litres d’after sun = 30 ml de crema solar. Tu decideixes.

26. Si no saps què fer davant d’un bereber, ensenya-li a ballar la Polca d’Ours.

27. No tornaré a marxar de viatge sense tenir una targeta de crèdit física

28. Acorda un preu abans de consumir qualsevol cosa. SEMPRE.

29. Estimo profundament els meus amics.

30. No hi ha res que una bona broma, no pugui destensar.

Consideracions:

El tema de la llista el tries tu.

• 100 coses per les quals sento gratitud

• 50 maneres amb les quals m’estic fent la punyeta a mi mateix

• 25 coses que trobo a faltar

• 75 maneres que tinc per ajudar als altres

• 65 idees per aconseguir més clients en el meu negoci

• 95 raons per deixar la feina

• 45 coses que estic content d’haver fet

No hi ha cap condició més enllà d’aquesta: tria un tema i un número que creguis que suposaran un repte.

Això sí, fer la llista és només la primera part.

Perquè si un cop acabada, et passes una estona observant la llista pot ser que et passi alguna cosa com aquesta.

És la mateixa llista d’abans però amb coloraines. Posats a l’atzar? Clar que no, un daltònic mai posa colors a l’atzar.

En groc he subratllat tots els cops que la raó està relacionada amb el fet de tenir uns amics fabulosos o aprendre com funcionem com a grup. Curiosament un 33% de la llista.

En verd per la gratitud de ser tan afortunat d’haver nascut on he nascut i tots els privilegis que això comporta.

En blau aprenentatges sobre mi mateix. Un reflex de qui em vull convertir.

En vermell aprenentatges tècnics que m’aniria bé recordar pel pròxim cop que surti de casa a viure aventures. L’aigua és vida.

Oi que la cosa canvia? De cop i volta, una llista de 30 elements es veu reduïda a quatre coses bàsiques que valoro. El valor de l’amistat, la gratitud, el desenvolupament personal i quins errors no he de cometre el pròxim cop que viatgi.

Recapitulació i petició

Primer la recapitulació:

La teranyina m’han ajudat a associar i veure connexions de forma clara i intuïtiva. Fes-la servir quan vulguis explorar de pressa un tema que et preocupa.

El M.M.M m’han ajudat a fotografiar la meva vida. A esprémer tota la poesia d’un moment. A tenir souvenirs de cada dia.

Les llistes llestes m’ha ensenyat a pensar de forma divergent. A sortir de les respostes òbvies. A veure més enllà del meu propi nas.

Com vaig dir l’últim dia, trauràs suc a tots els exercicis?

Sí, això t’ho asseguro.

Això sí, no et puc assegurar la quantitat. Per això ve la petició.

Ara la petició:

Actua i prova-ho per tu mateix.

Si només ho llegeixes i t’entretinc, he fracassat. El que realment vull és que avui o demà mateix agafis un exercici i ho provis. Que facis l’experiment i t’ho passis bé. Que vegis amb els teus propis ulls que això no és cap bajanada.

(I envia’m els resultats!)

Apa, per avui això és tot.

Queden dues publicacions més sobre exercicis d’escriptura, alguns m’heu enviat els vostres experiments i són joies per emmarcar. Gràcies per donar-los una oportunitat.

Fins a la setmana que ve!

Ens veiem aviat, una abraçada enorme 🧡

PD1: Si encara no escrius diari personal, pots llegir l’article que vaig dedicar exclusivament a aquest art mil·lenari fa uns mesos clicant aquí.

PD2: Si t’agrada el contingut i creus que és digne de ser compartit, m’ajudaràs a viure d’això fent-lo arribar a més gent.