Temps de lectura: 9 minuts

A l’agost m’he compromès a fer un taller presencial per ensenyar a un grup de 20 persones a com començar un diari personal i com treure’n el màxim potencial.

Tot fantàstic si no fos per un detall.

Són 12 hores de taller.

12 hores parlant sobre la interacció entre un trist bolígraf i una trista làmina de paper.

Molt bé Joan. És veritat que fa 10 anys que escrius, però vols dir que pots omplir 12 maleïdes hores de contingut de qualitat només parlant d’això? O començaràs a improvisar a partir de la segona hora?

En què pebrots pensaves? Començo a pensar que a part de la fulla, també seré jo el que em quedaré en blanc.

Però bé, no ens posem nerviosos abans d’hora i recorda que precisament per això vas començar una newsletter, no?

Per fer veure que sabies moltes coses quan realment l’únic que fas és servir-te dels teus lectors com si fossin conillets d’índies. 😘

Així que si m’ho permeteu, avui seré una mica egoista i us utilitzaré com a bloc de notes per buidar les idees i anar-los donat forma. Com si es tractés d’una incubadora on el taller va madurant abans d’enfrontar-se al món real.

Senzillament, aquesta i alguna de les següents publicacions seran la carpeta on començo a condensar tot el que tinc escampat després de més de 10 anys de fer diari personal.

No patiu. Serà molt senzill.

Per posar una comparació. Sabeu aquelles parelles que acudeix a un sex-shop quan noten que la seva vida sexual li manca d’emoció? Doncs això mateix. Avui seré el vostre diari-shop.

1. Descriuré tècniques que anat descobrint amb el temps i que poden donar joc als vostres diaris personals.

2. Després us ensenyaré com les utilitzo jo.

3. En últim lloc, vosaltres les proveu. Si us agraden, al calaix de la tauleta de nit que van. I si no, les retorneu amablement a la botiga afirmant que no les heu ni obert.

(potser no és la metàfora més encertada de la meva vida, però s'entén, no?)

Si encara no escrius diari personal, pots llegir l’article que vaig dedicar exclusivament a aquest art mil·lenari fa uns mesos clicant aquí.

I ben mirat, encara que no en tinguis i ni en vulguis tenir, els exercicis funcionen igualment per conèixer’s una mica millor a un mateix.

Al gra.

Tècnica #1: Trampolins

Potser és agosarat, però continuaré amb la metàfora del sex-shop.

La tècnica dels trampolins és com comprar unes manilles. La gràcia i objectiu d’unes manilles és restringir el moviment i a partir d’aquesta restricció, veure què surt.

Els trampolins són frases o preguntes que t’ajuden a superar el pànic a la pàgina buida.

Per començar restringit.

Per exemple: si et dic que escriguis sobre EL QUE VULGUIS, t’estaré fent un trist favor i el més probable és que no sàpigues per on pebrots començar. T’he donat massa llibertat i se t’ha calat el cervell.

En canvi, si et dic que escriguis QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT QUE HAS DE FER AQUEST ANY? Les possibles respostes es redueixen i seràs molt més concret.

Els trampolins són per agafar embranzida i llençar-se.

Alguns que pots utilitzar (i jo utilitzo amb bons resultats) són:

• El que més il·lusió em fa ara mateix a la meva vida és…

• El que em xucla més energia aquests dies és…

• Les tres coses que m’agradaria aconseguir [avui, aquesta setmana, aquest mes, any, etc.] són…

• Quins recursos tinc al meu abast que no estic fent servir?

• Què és el que més valoro de la relació amb [introduir nom d’una persona]?

• Com podria ser tot molt més senzill?

• On m’estic posant pals a les rodes?

• Com em sento respecte [introduir un esdeveniment pròxim]?

• Els meus referents són [introduir el nom d’un referent] perquè admiro molt [descriure què admires d’ells]…

• Si només pogués canviar una cosa de mi seria…

• Soc terriblement feliç quan…

• Em sento terriblement trist quan…

• Com crec que podria utilitzar el meu temps de forma més intencional?

• Què vull realment?

• Com podria gaudir més del camí?

• Si els diners no fossin un problema, què faria ara mateix?

• Si només pogués canviar una sola cosa de la meva vida, quina seria?

• Del que més em penediré d'aquí a uns anys és…

Com pots veure, qualsevol cosa val. Una frase incompleta o una pregunta serveixen per botar sobre aquest trampolí i començar a deixar-se anar.

No hi ha cap regla. Tria un tema. Fes una afirmació o una pregunta que creguis que et pot impulsar, i empastifa la teva ment al paper.

Si hi ha algun tema que et preocupa, segur que trobes la manera de fer-te un trampolí a mida. La qüestió és que comencis, és igual si després et desvies.

Amb el temps t’adonaràs que igual que uns col·leccionen xapes de cava, d’altres col·leccionem trampolins que ens ajuden a buidar. I cada cop ets més hàbil en veure quin et convé en cada moment.

Exemple real:

14/6/2024 - Què he après de les meves relacions amoroses del passat? Què faré diferent a partir d’ara?

Sempre has entrat a les relacions com un puto kamikaze. A tres-cents km/h i sense casc. Creus que l’emoció és tot el que compta. Per això fas bogeries a la segona cita, escrius poemes i cartes d’amor, t’esmunys de matinada a rius freds i, en general, vols sorprendre a tota hora sent molt intens. I no està malament. És divertit i els teus néts s’ho passaran teta quan els ho expliquis.

Però això no ho pot ser tot. Crec que no t’has adonat que la calma pot ser igual d’emocionant. La profunditat és igual de sexy, el que passa és que no l’has viscuda mai potser. Oblida’t de la dicotomia de: o bé això és màgic i emocionant tota l’estona o no val la pena en absolut. Per què no explorar de forma “activa” diferents parts de l’altre? Accepta que les coses bones mereixen madurar a un ritme diferent. Estigues disposat a donar desinteressadament i d’igual manera deixa clar què vols. Sembla contradictori, però és compatible. No evitis el conflicte. El conflicte és bo. És una oportunitat per entendre, per fer-te autoanàlisi. No deixis que els teus dracs es facin grans, mata’ls quan encara són llangardaixos. El que et fa més por, és el que necessita sortir a la llum.

L’honestedat sempre sempre sempre et traurà de més problemes dels que et provocarà.

Tècnica #2: Diàlegs

La tècnica del diàleg és com un vibrador petit. Serveix per a quasi qualsevol cosa. Una meravella de la flexibilitat pel que fa a explorar diferents parts del nostre ser.

No té molt de misteri.

(Coi, tot el que escric no té molt de misteri.)

Funciona com qualsevol diàleg que hagis tingut al llarg de la teva vida amb l’única diferència que en aquesta ocasió et tocarà ser tant el que pregunta com el que respon.

Hauràs de jugar a desdoblar-te constantment. Com si tinguessis dues personalitats. Ja veuràs, serà divertit.

A més a més, no fa falta que només tinguis converses amb altres persones. De fet, pots dialogar amb qui o el què vulguis, aquí et deixo possibles interlocutors que he anat utilitzant amb els anys:

• Persones (familiars, amics, referents, enemics, personatges històrics, etc.)

• Esdeveniments (un casament, un enterrament, un canvi de feina, el naixement d’un fill, etc.)

• Amb el teu propi cos (una part que et faci mal, una cicatriu, una esquena plena de grans, etc.)

• Amb la societat (l’escola, la religió, els cànons de bellesa, etc.)

• Amb emocions (ira, ràbia, joia, por, sorpresa, etc.)

• Amb objectes concrets (peces de roba, objectes sentimentals, llibres o pel·lícules que et toquin, l’armari de les galetes)

• Amb bloqueigs i resistències internes (la pàgina en blanc, un bloqueig creatiu, una decisió important, etc.)

• Amb el teu nen interior o el teu jo futur (quan tenies 10 anys, ara que en tinc 26, quan en tingui 35)

Pots parlar amb qui et doni la gana i amb completa llibertat. La qüestió és que et deixis portar una mica. Atura la part més racional del teu cervell que et diu que estàs fent un exercici absurd. Respon de forma automàtica, la primera cosa que et surti. Queda’t amb les primeres respostes, les que et surtin de forma més natural. Són les que més informació et donaran.

Potser al principi se’t farà estrany tenir un diàleg amb, no sé, el sistema educatiu. Però fes-te un favor i deixa’t portar per la intuïció.

Exemple real #1

Molts cops, amb això d’emprendre tinc la sensació que res va a la velocitat que hauria d’anar. Tot va massa lent. Vull aconseguir les coses ja, o encara pitjor, per abans-d’ahir.

La qüestió és que m’entra una pressa molt puta que en comptes d’ajudar-me em bloqueja amb un mur de frustració de 500 metres. Així que vaig decidir tenir-hi una conversa.

12/6/2024 - Diàleg entre la Pressa i en Joan.

Joan (J): Per què vols que tot estigui fet avui? Per què ho vols tot ara mateix i a correcuita?

Pressa (P): Perquè és així com ha de ser. Si no serà impossible fer tot el que volem fer.

J: Què vols dir?

P: Que el món funciona així, o ho fas tot amb rapidesa o no arribaràs. Anar a poc a poc no és una manera viable de fer-ho. A més a més, és frustrant.

J: No ho entenc. Creus que quan entres a la meva vida amb aquesta actitud em fas cap favor?

P: A vegades, sí, no?

J: Potser sí que aconsegueixes que faci alguna cosa més, però des de la por i el malestar, filla de puta. Què n’opines?

P: A mi m’és igual. Vull que ho facis i punt.

J: Fer-ho i punt. Molt bé. Creus que quan estiguem a punt de morir em penediré d’aquesta actitud?

P: Potser sí.

J: I tan ample et quedes. No creus que existeix alguna alternativa?

P: Sí. Què t’he de dir. Aquell concepte del jou fàcil que deia Jesús. Molta feina, molta càrrega, però zero presses. Ell mai corria. Sempre tindrem més coses a fer que temps per fer-les. Llavors no intentem deixar la llista de “coses a fer” a zero, sinó intentar satisfet amb les que vaig acabant?

J: Collons, però si saps això, per què em vens tan sovint a tocar els collons? M’agrada molt més quan em parles des d’aquesta energia. No em fa res que m’exigeixis des de “voler fer moltes coses i aportar coses valuoses als altres” però m’agradaria que entre els dos prioritzéssim i acceptéssim que tot, tot, tot, no podrà ser. I menys si ho volem fer perfecte.

(la senyora perfecció entra en escena)

Perfecció: Ep nois, m’he sentit al·ludida. Parlàveu de mi, veritat? Sé que a vegades és culpa meva Joan. Bé, vull dir que jo i La Pressa no hauríem de treballar mai juntes. Perquè acabem a cops de punys.

J: Gràcies. Començo a entendre el puzle. Ara té més sentit. Podem fer les coses de pressa. Podem fer les coses “perfectes”. Però no vull que m’ho demaneu tot alhora. Agafeu torns. Consulteu amb el departament de prioritats i el comitè d’acceptació.

Pressa: Per mi collonut.

Perfecció: Got it, babys. 

(Jo, la pressa i la perfecció ens fonem en una immillorable veloç abraçada)

Al final és la teva obra de teatre. Fes entrar els personatges que vulguis. Fes durar el diàleg tanta estona com vulguis. Fes-los parlar com et digui el cor.

Exemple real #2

6/6/2024 - Diàleg entre la Mandra i en Joan.

Joan (J): Per què existeixes Mandra?

Mandra (P): Perdona, què deies? Estava dormint.

J: Va, de veritat, per què existeixes?

M: Existeixo en tothom, Joan.

J: En mi molt més.

M: No. És una altra cosa. M’estàs culpant d’una cosa que no et provoco jo.

J: A sí? Doncs amb qui hauria de parlar?

M: Amb tu mateix, amb el departament d’exigència.

J: D’acord, ara hi parlo.

(truco a l’Exigència)

Exigència (E): Hola carallot, què et passa?

J: Voldria saber què està passant.

E: Mmm… deixa’m mirar-ho un moment.

(sona música clàssica d’espera i al cap de 5 minuts l’Exigència contesta)

E: Mira, pel que veiem a vegades ens sobrecarregues el sistema d’expectatives i això fa que caigui la xarxa sencera. I també pel sobreescalfament i com a mesura de seguretat, tanquem l'accés a les reserves d’energia de la resta del cos. Si ho vols arreglar hauràs de parlar amb el servei de propòsit.

J: Ok. Ho pillo. No és mandra. És massa exigència concentrada en un sol punt. I no connectar amb el propòsit que és la gasolina real que necessito. Gràcies pel servei. Bona nit.

Tècnica #3: Caricatura

Mmm.. ara que ja he començat amb això del sex-shop, no em puc aturar en l’última tècnica d’avui. Crec que la millor analogia és la següent: l’exercici de les caricatures és com comprar una disfressa i jugar a jocs de rol.

Totes les persones que coneixes són miralls.

Tothom amb qui tinguis una interacció, és un possible mestre. Només has de voler ser estudiant.

Aquest exercici porta aquest concepte a l’extrem.

Agafa qualsevol dels teus amics o persona estimada. Em podries dir quines lliçons pots extreure del que sents per ells? I al contrari, de la gent que et cau fatal, quines lliçons pots aprendre?

Pots posar-te en les seves sabates i veure’t a tu mateix amb els seus ulls? Pots mirar-te des dels ulls de la teva mare? Pots animar-te com ho faria el teu millor amic?

Les caricatures van d’això. De crear personatges. Reals o imaginaris. Posar-te disfresses que et donin una certa distància per observar allò que ets incapaç de veure en tu mateix perquè estàs massa a prop.

De somiar amb com vols ser, observar amb cura els que t’envolten o veure’t com creus que et veuen els altres.

Exemple real:

Per tal d’aprofitar els matins, adopto una altra personalitat. Una caricatura feta a mida que m’ajuda a veure’m com algú que pot tirar endavant això.

17/6/2024 - Caricatura d’en Johan King ( un personatge inventat que fa referència a Stephen King i la seva capacitat per escriure cada dia com a mínim 4 hores)

En Johan King s’aixeca els matins sense alarma i sempre s’aixeca tan bon punt obre els ulls. Sap perfectament que el més important és decidir què farà amb el seu dia, així que ja ho va decidir ahir abans d’anar a dormir. No vol deixar que les primeres hores del dia, les més productives, siguin a les mans de l’atzar.

No. Això ell ho controla.

Cada matí només té una preocupació. La resta és palla. Sempre dedica les quatre primeres hores del dia a fer avançar el seu projecte. Peti qui peti. A vegades serà treballar en l’elaboració d’un projecte ambiciós i tardarà mesos a acabar-lo. D’altres serà passar el matí fent burocràcia.

Dedica temps de qualitat en decidir a què dedica els seus esforços durant les quatre primeres hores del dia. Però un cop es decideix, és un puto làser. Fon els obstacles i no mira enrere ni per saber d’on ve.

Sap que si respecta aquesta norma cada dia, d’aquí a deu anys és impossible que les coses no li hagin anat mitjanament bé. En Johan King juga a un joc infinit. I per això no té pressa. Només importa continuar jugant. Traccionar és tot el que li importa.

I sap que per merèixer les coses que desitja, primer s’ha de convertir en la persona que se les mereix.

No fracassa mai perquè sempre aprèn.

Confessió i petició

Primer la confessió

No sé si t’hi has fixat, però les dates d’aquestes entrades són molt recents. Són una radiografia del meu moment actual perquè precisament estic coneixent algú que em va bategar el cor de formes estranyes i alhora, la meva “nova feina” és un tema que em preocupa.

Per això escric i provo diferents exercicis amb aquests temes.

I saps què?

Funcionen.

Els trampolins m’han ajudat a no ser un kamikaze de l’amor aquest cop. Hi ha tantísssssssssssssssimes coses que puc aprendre de les meves últimes relacions que seria un imbècil si no prengués nota.

Els diàlegs m’han ajudat a entendre que la pressa, la mandra, l’exigència, la perfecció i el propòsit estan íntimament lligats. I no de qualsevol manera, sinó que tenen unes interaccions més complicades d’entendre que una colla d’adolescents hormonats.

La caricatura m’ha ensenyat què he de fer si em vull convertir en la persona que admiro. M’ajuda a establir noves rutines i em dona idees que no havia tingut abans com per exemple: deixar apuntat què és prioritari, abans d’anar a dormir.

Sempre trauràs suc a tots els exercicis?

Sí, això t’ho asseguro.

El problema és la quantitat; a vegades només en tindràs per fer un gotet i d’altres per beure suc durant un mes sencer.

Els exercicis són útils perquè t’ajuden a veure les coses d’una forma poc convencional. Què dic t’ajuden!? El que fan és obligar-te.

T’obliguen a treure seriositat, a no ser tan literal amb tot. A enfangar-te i sortir del teu discurs tradicional i circular.

Ara la petició:

Ho repeteixo encara que em faci pesat.

Si només ho llegeixes i t’entretinc, he fracassat. El que realment vull és que avui o demà mateix agafis un exercici i ho provis. Que facis l’experiment i t’ho passis bé. Que vegis amb els teus propis ulls que això no és cap bajanada.

Apa, per avui això és tot.

Queden molts més exercicis, així que si t’han agradat aquests, estigues atent a la següent publicació del diari-shop. Venen joguets i artefactes que et faran cridar de plaer introspectiu.

Paraula d’honor.

Ens veiem aviat, una abraçada enorme 🧡

PD: Si t’agrada el contingut i creus que és digne de ser compartit, m’ajudaràs a viure d’això fent-lo arribar a més gent.