El que tu vols, són obstacles.

Temps de lectura: 4 minuts

Fem un petit experiment mental.

(A hores d'ara ja hauries de saber com m’agrada fer experiments mentals)

Imagina’t que ets Déu. M’és igual si t’imagines que ets aquell Déu amb barba i túnica blanca o t’imagines que ets un elefant de 100 extremitats amb un tercer ull al final de la trompa.

El que m’interessa és que pensis que tens aquella qualitat que comparteixen tots els Déus.

Infinita saviesa.

Ho tens? Genial. Ara imagina’t que com a bon creador de l’univers, has estat tota la tarda creant-ho tot plegat.

Una feinada, però és el que et toca noi. Haver estudiat una altra cosa.

Total, que estàs engrescat dissenyant els ornitorrincs i els formularis per autònoms de l’Agència Tributària pensant que després d’aquestes dues coses, ja no queda res més complicat per crear.

Però ai Remei, encara et queda una cosa.

Crear un ésser humà.

I et preguntes: a veure, com seria l’humà perfecte?

I per primer cop d'ençà que vas decidir crear-ho tot, t’adones que no en tens ni puta idea.

Has creat el cicle de l’aigua, les plantes carnívores, i fins i tot el soroll que fan les balenes quan tenen gana, però, tot i això, no saps per on començar amb això dels humans.

Així que tires una mica pel dret i en 30 segons fas un ninotet de plastilina i li dones vida. Un prototip mai pot fallar per començar.

La figura amb prou feines s’aguanta, però, tot i això, li comences a fer preguntes:

— Tu nano, què. Com vols ser?

I et respon amb veu plastilinosa:

— Vull ser valent!

I un llapis volador ho apunta a una llibreta voladora que pren notes per tu.

— Què més? — Li preguntes.

— Vull tenir paciència!

— Ajà, ajà. — Murmures mentre t’acaricies la barba o la trompa d’elefant o el que sigui que t’has imaginat que tens a la cara.

— I també m’agradaria ser molt savi!

Abans que la llista es faci massa llarga i com que tampoc et vols atabalar, el fas callar i et poses a fer feina.

Al cap d’un dia tornes al ninot de plastilina (que s’ha passat 24 h jugant amb l’ornitorrinc i intentant emplenar el formulari 036 de l’Agència Tributària) i li expliques el teu pla:

— Quan tinguis cinc anys, et faré viure en una casa que estarà situada al capdamunt d’un carrer que serà més inclinat i et cardarà més por que el braç d’un feixista. I m’asseguraré que un dia agafis la bici i t’estampis amb el fanal del final del carrer.

— El braç d’un què? — Et diu el pobre Adam atònit.

— Uf, això dels feixistes és molt llarg. — Continues amb el teu discurs. — També faré que hagis de tramitar molta paperassa amb l’ajuntament, tindràs el superpoder d’escollir sempre la cua més lenta a tots els supermercats on compris. També t'afegiré un parell d’adolescents rebels insuportables i mai mai mai aconseguiràs posar el pendrive a la primera.

— Escolta tito…

— Ah sí, ja per acabar. Et faré passar per moments en què sentiràs que el món s'ensorra. Hi haurà èpoques en què mataré els teus somnis a sang freda davant teu. Ompliràs el món amb les teves llàgrimes. Impotència, ràbia i frustració seran emocions conegudes. Afrontaràs la solitud quan menys t’ho esperis i jugaré amb la teva esperança com un yo-yo.

Content com unes pasqües te’l mires i li dones un copet afectuós a l’espatlla (que quasi el fa caure), li piques l’ullet i li dius:

— Apa, no et podràs queixar eh Adam. Pet de vida t’he dissenyat.

El ninot de plastilina es rasca el cap i s’hi fa un forat.

— Com que “pet de vida”? És una broma no? No em pots donar una bona vida?

D’acord. Tallem aquí. Et toca a tu. Què li respondries? Com justificaries tot això, amb la teva saviesa infinita?

Per què li has fotut tots aquests entrebancs a la vida? Per què coi ho has fet? Va, explica-m’ho.

Et consideres valent? Pacient? Savi? Què et fa pensar que ho ets? Pensa en un moment en què has demostrat realment aquestes qualitats. No em vinguis amb respostes superficials.

• Ets valent perquè republiques totes les injustícies del món a les teves xarxes socials i tecleges missatges mordaços contra el govern?

• Ets pacient perquè no sempre selecciones l’opció d’“entrega mañana garantizada” a Amazon quan compres noves joguines pel teu fill?

• Ets savi perquè quan al teu company de pis el va deixar la xicota tu li vas dir “no et ratllis tet hi ha molts peixos al mar, carpe diem”?

O…

• Ets valent perquè has estat en un vaixell de rescat al mar Mediterrani salvant gent que s’afoga diàriament al mig del no-res intentant escapar d’un infern?

• Ets pacient perquè educar una criatura en un món on sembla que no ens puguem avorrir mai ni un minut, és una tasca frustrantment impossible?

• Ets savi perquè admets la teva ignorància i acompanyes al teu company de pis en el dol sense oferir solucions immediates?

En les tres primeres situacions és impossible ser valent, pacient o savi.

Perquè només pots considerar-te valent, quan una situació requereix valentia de veritat.

Perquè només pots considerar-te pacient, quan una situació requereix paciència de veritat.

Perquè només pots considerar-te savi, quan una situació requereix saviesa de veritat.

És per això que com a creador, no li has donat una vida fàcil a l’Adam. Perquè una bona vida no és una vida fàcil. Una bona vida és aquella que et convertirà en una persona valenta, pacient i sabia. Així que només pot ser una vida plena d’obstacles amb els quals puguis demostrar que ets aquestes tres coses.

I això, normalment, és una vida dura.

Perquè sense l’obstacle no existeix la valentia. Ni la paciència. Ni la saviesa. (I qualsevol virtut que profundament desitgem)

Així que tots som com l’Adam. Volem ser valents, pacients i savis. Però no estem disposats a afrontar els obstacles que ens permetran demostrar-ho?

És incoherent.

I soc el primer que lluita amb aquesta incoherència. Puc refugiar-me en el confort. Puc tenir una vida fàcil. Sense obstacles. Puc. Però he d’acceptar que no serà una bona vida.

I no serà la vida que em farà ser valent, pacient ni savi.

Pensa en l’obstacle com l’oportunitat de demostrar en qui et pots convertir gràcies a ell.

Apa, suficient per avui 🧡

Si t’agrada el contingut i creus que coneixes a algú que també li pot agradar, comparteix-ho i el Déu elefant segur que t’ho recompensa amb cacauets.

PD: Si et feia il·lusió i no vas poder venir als tallers de diari personal de l’agost. Aquí et deixo una hora i mitja de vídeo del primer taller i un document de +200 pàgines amb tots els exercicis que vam fer. D'aquí a unes setmanes, publicarem els vídeos del segon i tercer dia.